Com millorar els vincles amb els nostres fills

Imatge
.
Fa uns dies, el psicopedagog Javier Valverde va venir a l’escola per explicar-nos com els vincles efectius són un element clau pel desenvolupament de les persones i donar-nos algunes orientacions per enfortir aquests lligams entre pares i fills.
De molt petits, els nens estableixen ràpidament un vincle per necessitat de supervivència amb aquella persona que l’ofereix protecció i seguretat, i quan el perden pateixen angoixa. Per això amb els nadons es crea de seguida, per necessitat, i amb els adults, en canvi, pot tardar més a establir-se.
.
Imatge
:
El vincle és el primer model de relacions íntimes i fomenta la sensació de seguretat i autoestima en un mateix. Segons Valverde, “no calen grans traumes per crear problemes de vinculació. Pot afavorir-la, entre altres coses, l’escassa disposició dels pares en parlar amb els seus fills de temes que els poden interessar.”
Molts pares i mares reprodueixen el model de relació que han viscut amb els seus primogènits i els falten habilitats efectives i relacionals. En general, falten carícies, abraçades, compartir emocions agradables, riures… Les abraçades i les mirades de complicitat són molt poderoses, i més quan, sovint, ens centrem en censurar i renyar als nens.
.
Imatge
.
Si existeixen problemes de vinculació entre els nens i els seus pares, els primers es poden mostrar exigents, manipuladors, agressius, desconfiats, mentiders… Ho fan per cridar l’atenció i reclamar que s’estigui per ells.
Els moments més importants per crear aquests vincles són quan els nens tenen de 0 a 18 mesos i dels 15 als 18 anys.
.
Per afavorir la creació de vincles hem de saber que:
  • és important ajupir-nos i mirar-los als ulls quan parlem amb ells.
  • hem de saber percebre les emocions, que sovint ells mateixos no saben distingir.
  • està demostrat que els estils educatius democràtics són més efectius a l’hora de crear vincles sans.
  • si som coherents i predictibles (fem el que diem), generem en els nens sentiment de confiança i seguretat.
  • és important tenir un horari i respectar-lo.
  • hem d’ajudar-los a acceptar pèrdues i frustracions (no es pot tenir tot).
  • és important explicar-los coses personals, com què pensem, què sentim… Una manera pot ser ensenyar fotografies de quan érem petits.
  • és millor no renyar, recordar normes permanentment o ressaltar en excés el que ha fet malament.

 

Imatge
.
  • si has tingut empatia en la infància dels teus fills, quan siguin adolescents potser serà massa tard.
  • quan un ha estat autoritari amb l’infant, en l’adolescència es provoca un efecte rebot.
  • és important no posar etiquetes als fills de l’estil “ets un desordenat“, “ets un gandul“…
  • és important preguntar-los el que volen i per què.
  • ens hem de mentalitzar que són nens i que, com a tals, tenen un altre ritme i interessos.
  • de vegades, estem cansats, preocupats, enfadats per temes aliens… i el nostre estat condiciona la relació amb els nostres fills. Hem de ser-ne conscients perquè això ens pot ajudar a tenir una actitud més favorable amb ells.
  • hem de gaudir del temps que passem amb ells i fer coses que els agradi fer.
La clau és ESTIMAR!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.