Dijous, 5 de desembre del 2013

La Mar dibuixa a la pissarra els reis mags que, damunt els seus camells i guiats per l’Estrella d’Orient, van a veure el nen Jesús, que dorm a l’estable amb Josep i Maria.

– Avui cantarem una cançó que parla de la nit de Nadal! – anuncia.

– “Ara ve Nadal, matarem el gall…” – canta el Nil.

– Molt bé Nil, però no és aquesta! La cançó que cantarem avui es diu El cant dels ocells!

I l’escolten:

“En veure despuntar el major il·luminar en la nit més joiosa els ocellets cantat a festejar-lo van en sa veu melindrosa…”

– Quin instrument sona? – pregunta la Mar.

– El piano! – contesten tots a la vegada.

– És una cançó ràpida o lenta?

– Lenta! – coincideixen de nou.

Ho saben tot!

La Mar explica que és una cançó de bressol, com les que ens cantaven els pares perquè ens adormíssim. I tots la ballen mentre simulen bressolar un nen molt petit. Se l’aprenen.

– Pau Casals era un músic català que va fer popular El cant dels ocells… – explica la Mar – I sabeu quin instrument tocava?

– El violí! – en Cesc prova sort.

– No, però és de la família del violí… – el corregeix la Mar – És com un violí gegant! Pau Casals tocava el violoncel!

– De fusta! – afegeix en Blai.

– Sí, de fusta! – corrobora la Mar – I té quatre cordes!

– Com nosaltres, que tenim quatre anys! – diu en Guim mentre compta quatre dits de la seva mà.

Parlen de les diferències entre el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. S’assemblen molt però són ben diferents. Uns sonen greu i els altres agut.

I aprofiten per treballar els sons.

Recordeu la cançó del senyor Greu i el senyor Agut? – pregunta la Mar.

És un diàleg cantat. Per això, es divideixen en dos grups.

• Jo sóc el greu! – diuen els primers amb veu de lleó furiós.
• Jo sóc l’agut! – responen els segons tot piulant.
• Jo sóc el greu! – segueixen cantant.
• I jo l’agut! – culminen.

No en tenen prou i canten La Cançó del 2. La Mar diu una frase i ells la repeteixen:

“Un dos

Mou el braç

Un dos

De baix a dalt

Un dos

Mou el braç

Porta bé el compàs”

I mentre canten mouen el puny successivament de dalt a baix, de la cuixa a l’espatlla, caminen en grup i marquen el compàs, tal com diu la cançó.

Ja per acabar, juguen a “Olles, olles”. Fan una rotllana i canten:

“Olles, olles de vi blanc

Totes són plenes de fang

De fang i de maduixa gira la carrutxa

Qui la girarà?

La donzelleta!

Qui la girarà?

El David serà!” 

I el David es gira i fa la rotllana cap enfora. El joc s’acaba quan tots miren a l’exterior. L’Arnau fa equilibris per no caure! És molt difícil fer una rotllana al revés.

Per veure fotografies de totes les extraescolars podeu consultar el següent enllaç: https://drive.google.com/folderview?id=0Bxv47rQ0pmcZd00wdWo5RjR6dEk&usp=sharing